La Fundació SER.GI presenta la memòria 2020 i constata necessitats i causes de l’exclusió social al territori gironí, agreujades per la pandèmia
L’any 2020 va ser un any gens convencional. Ens vam haver d’adaptar a noves maneres de treballar i de relacionar-nos, quan el vincle, la proximitat i el treball enxarxat, han sigut i són les nostres eines habituals de treball, per avançar en la millora del benestar de les persones que acompanyem. Tot i les dificultats i complicacions, ho vam saber fer i no vam deixar d’atendre aquelles persones a les quals més els calia el nostre suport i acompanyament.
Al llarg d’aquest any, malgrat la pandèmia i les suspensions d’alguns projectes, s’ha donat continuïtat i s’han consolidat projectes ja experimentats i contrastats, en diferents territoris de la demarcació de Girona. Tots ells destinats a millorar la qualitat de vida de les persones que es troben amb dificultats socials. Les nostres actuacions es centren en els àmbits de l’educació, l’habitatge social, la participació ciutadana, la formació i reciclatge dels professionals, i de manera transversal en la sensibilització de l’opinió pública.
10 xifres clau de la Fundació SER.GI durant el 2020:
21 projectes socials
8.632 persones ateses
36 poblacions d’intervenció
57 associacions àmbit comunitari
297 pisos a preu assequible
211 professionals del món educatiu
4 propostes formatives i de sensibilització
490 participants a les accions formatives i de sensibilització
72 persones vinculades: patrons i treballadors
68 espais de participació externa
Algunes xifres per àrees de la Fundació:
Ciutadania i participació
2.519 persones participants a les activitats d’acollida, inclusió, igualtat d’oportunitats o sensibilització.
6 poblacions, 4 amb projectes de dinamització comunitària i 2 amb accions puntuals.
57 associacions d’àmbit comunitari per millorar la convivència i la participació ciutadana.
Educació
1.538 infants, adolescents, joves i famílies han sigut ateses des de les accions educatives.
5 poblacions amb presència, durant tot el curs o amb menys intensitat.
211 professionals relacionats amb el món educatiu, amb qui ens hem coordinat.
Habitatge social
4.575 persones ateses per temes de lloguers, hipoteques o allotjades en habitatges de mediació o inclusió.
297 pisos en seguiment que acullen famílies en risc d’exclusió.
32 poblacions amb accions relacionades amb l’habitatge.
Línia transversal de formació i sensibilització
490 participants als diferents webinars, cinefòrum, i obra de teatre-debat a un institut.
7 càpsules formatives en línia per a professionals (acció comunitària i distanciament social; mediació)
1 cinefòrum i 1 obra de teatre dins el cicle anual Siner[Gi]es 2020.
3 campanyes sensibilitzadores sobre lloguer social (obre la porta), emergències socials (SOS lloguers i subministres) i violència masclista (siner[Gi]es)
Aquest 2020 constatem…
La situació d’exclusió social que trobem al territori gironí on desenvolupem la nostra activitat, requereix de necessitats urgents que any rere any, constatem i posem de manifest. Però la pandèmia ha fet emergir d’una manera preocupant, tot un seguit de desigualtats estructurals i dificultats emocionals que incrementen l’exclusió i discriminació.
A continuació en detallem un resum de les principals:
La bretxa digital, una palanca que eixampla la desigualtat social
Amb l’entrada de l’Administració digital, accelerada per la pandèmia i de l’escola en línia, s’ha fet evident que hi ha un gruix important de la població que no està preparada per fer gestions o aprenentatges únicament de manera telemàtica: gent gran, persones analfabetes digitalment, famílies sense ordinadors i sense possibilitats de pagar una connexió a internet o persones amb barreres idiomàtiques. L’atenció electrònica, amb tants requeriments tècnics i d’accessibilitat, deixa més desatès, una vegada més, el col·lectiu que més ho necessita.
L’accés al Padró d’habitants, la porta per la inclusió i la cohesió social
En alguns municipis existeixen dificultats per empadronar-se. Cal continuar intervenint perquè des de l’Administració es resolgui. No empadronar-se endarrereix la regularitat, i això fa que la resta de polítiques que es fan sobre la inclusió i la cohesió social no tinguin sentit, ja que aquestes persones estan en situació molt vulnerable i no tenen accés a la majoria de polítiques públiques de protecció social. Les persones no decideixen el lloc on viure en funció de si s’hi poden empadronar o no, sinó que el criteri general és l’accés a l’habitatge, la feina i la xarxa personal de suport.
El treball comunitari, essencial per fer contenció emocional i mantenir el vincle
L’impacte negatiu més gran del confinament dels municipis on estem intervenint han estat els efectes socioeconòmics en les persones i famílies que hi viuen. Hem vist que, davant aquestes situacions, el treball comunitari es fa més necessari ja que, la sensació d’aïllament, soledat i vulnerabilitat provoquen seqüeles, especialment en els col·lectius més desfavorits.
El confinament va fer que el sentiment d’aïllament de moltes persones fes aflorar pors envers el diferent i antics conflictes, fent visible una cohesió social de les comunitats molt fràgil. Així doncs, veiem com les intervencions comunitàries, basades en la cultura del diàleg i la resolució alternativa de conflictes, no només ens ha permès rebaixar tensions i donar una resposta a les necessitats “puntuals” dels usuaris, sinó que també ens han permès ajudar a les persones a retrobar aquella confiança en els altres i veure el conflicte com una oportunitat i no com un entrebanc o una situació de frustració.
L’acollida dels més afectats per la pandèmia
La crisi sanitària i socioeconòmica generada per la pandèmia de la COVID-19 ha fet augmentar i molt les persones immerses a la pobresa. L’índex de pobresa entre la població migrant arriba al 57%, davant el 22,9% de la mitjana total de la població.
Hem incidit en la mesura del possible en la creació d’espais relacionals basats en l’equitat, aprofundint en la necessitat de la perspectiva intercultural i les polítiques d’acollida integral que assegurin la igualtat d’oportunitats per tota la població en general i pel col·lectiu nouvingut i migrat en concret.
L’augment de la discriminació, l’exclusió, la desigualtat, el racisme i els missatges vinculats a l’extrema dreta que ha vinculat a la migració com a causant de la propagació de la pandèmia, fa que la nostra feina no hagi parat.
Continuen i augmenten les dificultats per aconseguir el primer contracte de treball per poder sol·licitar l’arrelament. Moltes persones acaben pagant quantitats immenses, no només per un contracte de treball per regularitzar-te, sinó per poder accedir a un dret tan bàsic com el padró. Aquestes situacions són molt difícils de lluitar, ja que les persones que es troben en situació irregular difícilment ho denunciaran, però aquest abús existeix i les situacions de semi esclavatge també.
També s’han incrementat els acompanyaments a dones víctimes de violència masclista.
Joves desesperançats i amb poques expectatives de futur
Es continua detectant que el fracàs acadèmic va en alça. Veiem perfils de joves “desesperançats”, sense opcions formatives i laborals, mancats de referents positius i d’expectatives per la situació de crisis actual, les situacions familiar, la manca de valors i interiorització d‘esforç. Creiem que en aquest context disposar d’uns referents adults que els acompanyen fora de l’horari lectiu i uns espais que atenguin a les seves necessitats són claus per tal de poder revertir i millorar aquesta situació. Calen també més projectes que ajudin a joves a retornar a itineraris formatius per millorar la seva autoestima i les seves opcions de trobar feina.
L’acompanyament de processos, un treball cuit a foc lent
El tret diferencial que aporten els projectes de Fundació SER.GI és la concepció del treball d’acompanyament en processos com una feina educativa d’acompanyament de qualitat, integral i perdurable en el temps, que cali en la persona. L’acompanyament emocional, sobretot en joves adolescents i persones en situació vulnerable, té conseqüències directes molt positives en el seu estat d’ànim i en la seva conducta. Tant important és treballar l’autoconcepte i l’autoestima dels joves i famílies, com el fet de trencar amb discursos negatius, de fracàs i estereotipats d’altres agents educatius envers ells.
El treball en xarxa, una millora cap als joves i cap a la comunitat
Cal seguir promovent el treball en xarxa de qualitat i efectiu amb agents del territori, ja que repercuteix en benefici de la persona beneficiària de l’acció, rebent una atenció global, més acurada i consensuada per tots els actors i agents que hi intervenen. La creació d’espais de relació dels diferents membres de la comunitat educativa o les activitats comunitàries fomenten la creació d’espais d’interrelació i cohesió entre veïns, infants i joves, famílies, professionals… i fan que tingui repercussions positives pel conjunt del barri o situació.
La morositat, una dificultat que va agreujant la situació
Hem constatat com els impagaments en el parc d’habitatge social que gestionem han augmentat un 25% respecte l’any anterior. Són unitats familiars amb problemes per a fer front al pagament dels seus lloguers, fruit de la crisi provocada per la paralització de molts sectors de l’economia arran de la pandèmia.
Parc d’habitatge assequible, insuficient per la demanda
El dispositiu de provisió d’habitatges assequibles i de lloguer social, de la generalitat de Catalunya, ja estava tensionat abans de la COVID. I la crisi post pandèmia acabarà de col·lapsar-lo encara més. Hi ha una llarga llista d’espera per a l’adjudicació d’un lloguer social a través de la mesa d’emergències.
Mentrestant, les famílies en situacions encara més urgents, o que simplement no poden optar a un habitatge de la mesa d’emergència, es veuen abocades a l’ocupació irregular. Evidentment això provoca una total desprotecció a nivell legal (màfies), un estigma associat que comporta el fet de viure en un habitatge d’aquestes característiques i una angoixa per viure en un habitatge insegur del que en qualsevol moment se’ls pot fer fora.
Normatives per combatre l’exclusió residencial o per dificultar-la
Tot i els esforços que esmerça la Generalitat en aprovar lleis que permetin dotar d’instruments per combatre l’exclusió residencial, sempre es topa amb el tribunal constitucional que acaba derogant els principals articles. Recentment ha passat amb la llei 17/2019 de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge i fa un temps també amb la 24/2015.
Caldrà veure ara quin moviment fa la Generalitat, si opta per mirar d’aprovar alguna altra llei, com va fer anteriorment quan van anul·lar alguns preceptes de la 24/2015, o bé per contra, espera algun moviment per part del govern espanyol que sembla que té gairebé enllestida una llei d’habitatge.
Els preus dels lloguers, adients per cada butxaca
El setembre del 2020 es va aprovar una altra regulació legislativa molt important i llargament reivindicada per les associacions en defensa del dret de l’habitatge. Es tracta de la llei 11/2020 de mesures de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, que ha de suposar un punt d’inflexió en l’escalada de les rendes de lloguer que venim suportant des de fa anys.
Segons el Sindicat de Llogateres s’ha començat a veure els efectes i, a Barcelona sense dades oficials encara, durant el darrer trimestre de l’any ja s’han signat reduccions de rendes de lloguer.
Girona, juliol de 2021
Més informació i memòries detallades a:
https://www.fundaciosergi.org/memoria-tecnica/
