Visió

Visió Conjuntural

Estem davant una situació econòmica, social i política que ens ha de fer plantejar les nostres estratègies, actuacions i formes de treballar:

1. Malgrat la crisi mundial actual, no hi ha un canvi de consciència clar per superar el model socioeconòmic del capitalisme. Per tant, de moment, aquest capitalisme és el punt de partida de qualsevol procés de canvi i no es pot menystenir.
2. Paral·lelament i com a conseqüència de les polítiques econòmiques d’aquests darrers anys i el canvi de model polític, incrementaran les desigualtats, les situacions de necessitat, afectant tot plegat l’equilibri social i, per tant, fent més necessari que mai unes bones estratègies socioeducatives que permetin apoderar les persones per trobar alternatives.
3. Tot aquest canvi a nivell econòmic i polític ha comportat una davallada de les prestacions socials i tendència cap a models assistencialistes, concertats amb el tercer sector i/o directament amb el sector empresarial, i sense tenir en compte la necessària transformació social.
4. D’altra banda, la necessitat de finançament de les entitats socials per poder fer front a les necessitats de què parlàvem, tenint present el decreixement de les aportacions públiques, comporta una tasca molt important i complexa de recerca de nous recursos financers. Sovint, la recerca es centre en l’àmbit empresarial i financer, que no podrà resoldre les retallades públiques i l’increment de necessitats. Cada cop serem més a repartir i no tants a donar, ja que alguns dels petits empresaris estan avui en situació de desaparició o de pèrdua molt important de la seva riquesa.

Visió Entitat

1. Som una Fundació el capital de la qual són: el seu Equip Humà i un gran conjunt de projectes que són molt interessants, necessaris i desprenen el rigor i els principis que sempre han definit aquesta entitat i que són garantia de transformació social.
   Aquests projectes i accions ens permeten estar en contacte directe amb les persones, els professionals i les institucions i poder, així, tenir una diagnosi i una capacitat d’intervenció basades en el coneixement exhaustiu de la realitat i en el rigor del treball quotidià.
   Tot això ens dóna al mateix temps una projecció social, una credibilitat, una identitat molt concretes i diferents d’altres entitats, institucions del nostre entorn de treball i, perquè no dir-ho, del nostre entorn competitiu.
2. Tenim un coneixement acumulat, una experiència de molts anys centrada actualment en els àmbits de: la formació, l’habitatge, la ciutadania i el desenvolupament comunitari, la intervenció socioeducativa amb infants i joves. Àmbits que en l’actualitat cal ordenar i donar la forma necessària perquè generin nous paradigmes, alternatives als models socials i educatius vigents, noves metodologies.
   En definitiva, hem d’evolucionar la intervenció en un moment de canvi global i, aprofitar-ho per innovar en maneres de treballar, sense tancar la porta a possibles línies que no hem treballat prèviament, com podrien ser la formació ocupacional i la inserció laboral.
   Tenim, a més, el reconeixement, les xarxes i els instruments per poder ser font de divulgació d’aquests nous paradigmes.
3. Un altre aspecte definitori de les nostres accions és la necessitat d’incrementar les accions de suport individual, familiar. Des de la intervenció en la solució a les dificultats d’accedir o mantenir un habitatge, fins a les de relació entre família-escola, s’evidencia que cada cop més l’èxit passa per un acompanyament individual de la persona (infant, jove, adult) i el seu nucli familiar.
4. També volem subratllar l’aposta que la Fundació va fer des del primer moment de fer un servei públic, obert a la ciutadania. Aposta que més que mai actualment ha de continuar, ja que ens trobem en un moment on el treball per al bé comú ha quedat en un segon pla.
5. La Fundació, al llarg de la seva història, ha passat per moments de moltes dificultats per raons polítiques, econòmiques, que han fet perillar els seus projectes, la seva continuïtat.
   En moltes d’aquestes ocasions ha estat el treball de diàleg constant amb les administracions i representants polítics locals-autonòmics-estatals; la cooperació amb d’altres entitats que disposaven de capacitat econòmica i reconeixement social més gran que la Fundació i la capacitat de trobar la porta oberta a la Comissió Europea, el que ha permès poder seguir endavant.
   En tots aquests processos la Fundació ha seguit mantenint els seus principis, adaptant-se evidentment als nous escenaris sòciopolítics, econòmics, i s’ha mantingut com una entitat de referència, en termes de qualitat i rigor, per bé que per a moltes persones, tècnics i polítics la feina que fem no és prioritària i fins i tot, innecessària.

Visió Estratègica

Davant d’aquesta anàlisi de la conjuntura i de l’entitat, la nostra visió estratègica és:

1. Divergència amb el model d’intervenció assistencialista. La Fundació parteix d’una visió emmarcada en una visió democràtica de la societat, on la justícia social ha de venir a re-equilibrar els desajustos, les desigualtats, els abusos. Per tant, el model d’intervenció és basa en l’apoderament de les persones, entenent que són subjectes actius, de dret, en la superació de les seves dificultats i que cal trobar i generar els espais, serveis, mecanismes, per tal que les parts en conflicte arribin a acords, consens on es generin beneficis mutus i es redueixin les desigualtats. A més, partim d’un principi no-individualista, on la família, l’entorn, la comunitat són fonamentals per poder entendre i superar les situacions de desigualtat, discriminació, necessitat que afecten a les persones.
2. Aquesta manera de treballar no ens fa fàcil poder comunicar de forma eficaç qui som i què fem. En primer lloc, cal enfortir la socialització dels coneixements i arribar a ser referents en la generació de discurs i acció socioeducativa a sectors de població que estan implicats en les nostres actuacions. En segon lloc, és convenient aprofundir en tècniques de comunicació/màrqueting, a fi de poder arribar millor l’opinió general, especialment a nous públics. Finalment, cal ser percebuts per a possibles “mecenes” com a entitat que desenvolupa tasques útils, “tangibles” que poden finançar i fàcilment veure’n els resultats- beneficis, en les persones i en la seva imatge corporativa.
3. Com totes les entitats d’aquest sector, tenim cada cop més dificultats per poder assegurar ingressos amb certa continuïtat. Cada cop més s’ha d’anar a convocatòries anuals, amb la complexitat de gestió que implica i amb la dificultat per poder assegurar el compliment d’objectius i unes condicions de treball idònies dels i les professionals. Per poder reeixir en aquest context, partint del que som i sabem i no comprometent l’autonomia de la Fundació, es fa evident que cal incrementar les tasques que ja es desenvolupen per assegurar el finançament a partir d’intensificar les accions de mecenatge, la recerca de noves fonts de finançament via Europa i altres, la major implicació dels patrons de la Fundació en aquesta tasca, etc.
4. El context ens demana que ens adaptem i redefinim, sabent que això no ens ha de fer perdre els nostres principis fundacionals de lluita contra l’exclusió social, però si canviar la relació amb els partners, les formes d’organitzar-nos i els criteris per seleccionar àmbits territorials, àmbits d’intervenció, perfils de professionals, etc. En aquest context hem de replantejar-nos el treball per fer front als reptes socials i econòmics.
   En aquest apunt, és important destacar la necessitat d’incorporar voluntaris a la Fundació que permetin una millora en el desenvolupament dels projectes de l’entitat, fet que també representa una implicació no professional a l’entitat. També en aquest sentit, també caldrà valorar la figura del “soci” de la Fundació.