Durant aquests dies de confinament Fundació SER.GI seguim actius i actives en els serveis i projectes que portem a terme pel territori gironí. Volem constatar l’angoixa i preocupació que viuen de manera molt intensa les famílies i els infants i joves que atenem, fet que ha propiciat un augment significatiu de l’acompanyament que ara fem sobretot de manera telefònica i telemàtica.
Al ser una entitat que basem la nostra intervenció des de la pedagogia social, la metodologia de treball es basa en l’apoderament de les persones, en l’acompanyament de processos per superar les dificultats, en treball comunitari i en trobar i generar espais, serveis i mecanismes per reduïr les desigualtats. Podem dir que tenim un coneixement acumulat i una experiència de molts anys centrada en els àmbits de l’habitatge, la ciutadania i el desenvolupament comunitari i la intervenció socioeducativa amb infants i joves.
Des de la nostra perspectiva, l’impacte de l’emergència i la situació d’excepcionalitat generada pel coronavirus Covid-19, ha fet aflorar de manera molt evident una sèrie de necessitats i problemàtiques que volem compartir:
- La pèrdua de llocs de treball, sobretot aquells que són treballs més informals (sense contracte o en economia submergida) o aquells més estacionals de temporada d’estiu, que es retardarà el seu inici, i que habitualment hi accedeixen persones amb una qualificació baixa, està generant situacions de molta més vulnerabilitat i inestabilitat econòmica, ja que els ingressos que permetien sobreviure s’han vist minvats o estroncats de cop.
- Necessitats d’aliments i dificultat per fer pagament de rebuts de serveis, en tractar-se d’unes economies molt fràgils, inestables i molt insegures. Algunes persones estan en situació administrativa d’irregularitat (al no tenir contracte laboral no tenen opció a l’atur o l’accés a algunes ajudes) i d’altres els seus ingressos es basen en l’economia submergida.
- Conflictes de convivència, quan més d’una família ha de compatir habitatge, per l’alt cost dels lloguers. Famílies àmplies que, abans de la pandèmia, podien gestionar-se bé entre les obligacions laborals i els horaris escolars, i el compartir espais comuns no era conflicte, ara arran del confinament, s’hi veuen amb l’obligació i fan aflorar conflictes de convivència.
- Dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca. La pèrdua de llocs de treball o d’ingressos està generant una gran dificultat per les famílies per fer front a les despeses d’habitatge i als subministraments. La incertesa que genera no saber si hi haurà condonació o hauran de fer front a un deute que es va acumulant, provoca un gran angoixa i desesperació.
- Increment de situacions de violència de gènere.
- Desconnexió digital i manca de material escolar. Hi ha famílies no tenen dispositius o accés a la xarxes per manca d’internet per poder descarregar els deures, o no disposen de material escolar bàsic. Aquest parèntesi, sense un suport, tindrà unes conseqüències futures en el rendiment escolar d’infants, adolescents i joves.
- Dificultats pels enterraments. Hi ha una dificultat econòmica no prevista per assumir-ne el cost, tot i el decret de la Generalitat per regular-ho i la intervenció de l’Estat per evitar preus abusius de les funeràries, posa en evidència el fet que no tots els municipis tenen espais per garantir el respecte cap a la diversitat religiosa de la mort. I cal donar una resposta, davant el tancament de fronteres, no permet repatriar els familiars difunts.
- Alentiment de processos oberts d’arrelament o reagrupament. A part dels pocs efectius que últimament disposava la Subdelegació del Govern de l’Estat, hi ha persones amb processos oberts, que els permetria accedir a un lloc de treball amb contracte, que hauran d’esperar més per rebre resposta o resolució.
- Solitud de la gent gran. Molta gent d’edat avançada està sola i no té accés a xarxes. Malgrat tenir autonomia i valdre’s per elles mateixes, al ser un col·lectiu de risc, l’edat els limita el contacte amb els seus, tan necessari en aquests moment; la gestió del dia a dia, per no posar-se en perill de contagi; i l’escletxa digital, que els permeti relacionar-se amb el seu entorn familiar i personal.
- Addiccions. Les persones amb problemàtiques d’addicció a substàncies no-legals (recordem que alcohol i tabac es poden adquirir tot i el confinament), es troben amb dificultats de convivència, ja sigui per superar la síndrome d’abstinència o per accedir a les seves dosis. Aquest fet els força moltes vegades a saltar-se el confinament, amb el risc sanitari o de rebre sancions…
Davant tot això volem destacar:
- La dedicació i compromís professional dels equips d’intervenció social
- La tasca de contenció i suport emocional en cada una de les trucades
- La feina que es fa des del voluntariat, a nivell personal com associatiu
- La creativitat professionals per re-inventar projectes i formes de fer xarxes
- La fortalesa, la solidaritat i la resiliència que en tenim tots
A nivell de Catalunya, ens sumem i compartim l’anàlisi i demandes que la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet públic el 8 d’abril, sol·licitant la creació d’un òrgan de coordinació conjunt entre la Generalitat i el tercer sector que defineixi, amb urgència, un pla d’emergència social post COVID-19:
http://tercersector.cat/noticies/la-taula-demana-al-govern-crear-un-organ-de-coordinacio-definir-un-pla-demergencia-social
Girona, 9 d’abril de 2020
