L’antropòloga Dolores Juliano va fer aquesta afirmació en el transcurs de la taula rodona “Desmuntant tòpics sobre la prostitució” que es va celebrar ahir a Girona organitzada per la Fundació SER.GI
Montse Neira, treballadora sexual i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Clarisa Velocci en representació de l’Associació Genera i Rosa Maria Cendón, coordinadora de serveis SICAR cat també van participar en el debat inclòs dins ‘Girona Intercultural’.
La taula rodona va partir del plantejament que la prostitució és present al nostre territori, i que hi ha qui l’exerceix en un establiment i qui ho fa pels seus propis mitjans, ja sigui sota coacció o per lliure elecció. Actualment hi ha un buit legal que deixa desemparades les persones que realitzen aquesta activitat i no es percep la voluntat de resoldre-ho per part de les diferents administracions.
A la taula rodona hi van ser presents persones i col·lectius que treballen pel reconeixement professional, social i legal i que formen part de xarxes d’atenció i d’ajuda, i va ser moderada per Montse Rey, tècnica de la Fundació SER.GI en el Pla local d’acollida, ciutadania i interculturalitat de l’Ajuntament de Blanes.
Dolores Juliano, antropòloga, feminista i investigadora sobre prostitució, creu que les dones que es dediquen a la prostitució són majoritàriament d’origen immigrant degut a que és un col·lectiu que té poc accés a feines qualificades i sovint es veuen abocades a acceptar les feines amb les remuneracions més baixes i amb un reconeixement social encara menor. Així, dins del col·lectiu de persones que exerceixen la prostitució, l’antropòloga afirma que trobem dones que ho trien com la seva opció laboral, que els permet uns ingressos superiors als de moltes altres feines i tot sovint els facilita una conciliació de la vida familiar i laboral que altres oficis no permeten.
Rosa Maria Cendón, treballadora social de l’entitat SICAR cat va afirmar que segons la seva experiència “hi ha tres realitats dins la prostitució, les persones que s’autodefineixen com a treballadores sexuals voluntàriament i controlen el seu entorn; el de la prostitució com a estratègia de supervivència amb possibilitats de canvi a altres ocupacions, i que de vegades són víctimes del proxenetisme; i el tercer grup de dones que són explotades sexualment”. Segons el protocol de Palerm hi ha tres criteris per parlar de tràfic de blanques que són la captació, l’engany i la violència. És en aquests casos en que la seva entitat té el camp d’actuació. Cendón es va mostrar crítica amb l’estat espanyol, ja que les treballadores sexuals “només reben mesures de protecció legal si denuncien la xarxa que els explota, i això no sempre és possible”. Al seu parer caldria fer més extensives aquestes mesures independentment de si hi ha denúncia o no.D’altra banda, la treballadora sexual i llicenciada en ciències polítiques Montse Neira va explicar que es va iniciar en el treball sexual per necessitats econòmiques. Va afirmar que malgrat les diferents situacions en què s’ha trobat el principal repte que es troba és “com afrontar l’estigma social de la prostitució”. Molt sovint el col·lectiu de treballadores sexuals han de portar una doble vida i s’han d’amagar. Neira va defensar la seva professió “amb la dignitat que pot tenir qualsevol altre ofici”, i va afirmar que a ella li ha permès tirar endavant la seva família i els seus estudis. Havent exercit la seva opció lliurement, no està d’acord en les opcions abolicionistes, ja que afirma que no és cert que totes les dones s’hi hagin vist abocades forçosament, i per aquests casos cal mostrar respecte i reconeixement social. Creu que hi ha poques alternatives per a les treballadores sexuals, i que cal garantir la seva llibertat en el seu lloc de treball.
Finalment Clarisa Velocci de l’Associació Genera va afirmar que no es pot parlar de prostitució sinó que caldria parlar de “realitats complexes i prostitucions”. El seu col·lectiu no vol treballar des de l’assistencialisme sinó que el seu objectiu és treballar per a la deconstrucció dels estereotips socials. Des del seu col·lectiu van als clubs i parlen amb les noies que exerceixen la prostitució, “per tal de fer una diagnosi de les condicions i dificultats” i recollir també les demandes que els fan. L’estigma social que algunes de les dones pateixen és possiblement la dificultat que elles més acusen.
L’opció de la legalització
En el debat obert es va afirmar que la proposta de llei que va formular la Consellera Montserrat Tura durant el primer tripartit proposava una limitació de l’exercici de la prostitució. Segons Velocci “plantejar els temes de prostitució sempre des de la perspectiva de seguretat pública és un error”. “Tenir només en compte la visibilitat de la prostitució també és una mala perspectiva, cal plantejar-ho des de la perspectiva dels drets de les persones” va afirmar.
D’altra banda Juliano creu “que algun tipus de legalització seria convenient”. Considera que “a part de la regulació, que no és tant interessant, les lleis són un missatge social que suposen un reconeixement de drets, de cara a la societat, policia, ajuntaments, veïns…”. Va afirmar també que “penalitzar tota la prostitució provoca que en aquest camp no es diferenciïn els abusos i els delictes del que no ho són, ja que es poden donar casos de pacte lliure”.
En les intervencions també es va posar en dubte la xifra que sovint difonen els mitjans de comunicació que diu que el 95% de les dones que exerceixen la prostitució ho fan sota condicions d’explotació sexual forçosa, ja que és una dada que prové de la policia i per tant està distorsionada pels casos que els arriben.
Una vintena d’actes durant tres mesos
La taula rodona “Desmuntant tòpics sobre la prostitució” va ser el quart acte dins el programa d’activitats “Girona Intercultural” organitzat per la Fundació SER.GI, una iniciativa que vol sensibilitzar en la interculturalitat i les diferents problemàtiques socials que afecten a alguns col·lectius amb dificultats socials.
Seguint amb la tendència de l’any passat les activitats s’allarguen durant tres mesos, de maig a juliol. Enguany la programació presenta una àmplia varietat de formats, com ara presentacions de llibres, actuacions teatrals, taules rodones i converses, exposicions i cinefòrums.
