Ahir vam organitzar la taula rodona “Quin futur li espera al Magrib i al món àrab? Les darreres revoltes” amb Joan Roura, Antoni Segura i Víctor Pallejà. S’hi va analitzar el paper que han tingut els plans aplicats al Magrib en les darreres dècades, el paper dels Estats Units i de la Unió Europea, l’efecte de les noves tecnologies en la participació ciutadana, i el protagonisme dels joves en aquestes mobilitzacions.
La taula rodona va comptar amb Joan Roura, periodista, sotscap secció internacional de TV3, especialista en l’Orient Mitjà; Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB; i Víctor Pallejà, professor de la Universitat d’Alacant especialista en el món àrab i islamòleg. Per la seva banda, Mohamed Najih, educador i mediador de la Fundació SER.GI, es va ocupar de moderar el debat.
Joan Roura va dir que “la majoria de països de la zona del Magrib han fet veure que estan en guerra amb Israel per justificar les seves dictadures”, quan en realitat, va dir, “havia estat la zona més estable del planeta, ja que és l’únic lloc on no havia canviat res des de la segona guerra mundial”. Per Roura les revoltes s’expliquen perquè els joves d’aquests països, que són la majoria de la població, volen viure en llibertat i en canvi el futur que se’ls dibuixa és poc esperançador.
Antoni Segura, en aquesta mateixa línia, argumentava que les parabòliques, i concretament Al-Jazeera, han provocat que la població del Magrib pugui comparar el seu estil de vida amb els dels països occidentals. Per Segura aquesta cadena “ha fet molt mal a les dictadures, no ha provocat les revoltes però sense ella no s’entendrien”. El catedràtic d’història de la UB també va afirmar que les revoltes han demostrat la marginalitat del jihadisme, “els joves i la gent ha sortit al carrer per dir que n’estan farts i que volen llibertat”, no per fer la revolució islàmica.
També es va analitzar el paper de les xarxes socials, ja que pels ponents “trenquen els murs que alcen les dictadures”. El fenomen va començar a la revolució de l’Iran de 2009, i ha anat seguint fins ara. Segura creu que “les revoltes son irreversibles perquè la gent ha perdut la por”.
Sobre el paper dels països occidentals es va comentar que mentre Obama ha sabut llegir molt ràpid les revoltes deixant caure dictadors si feia falta, els països europeus no han tingut aquesta capacitat i s’embranquen en posicions tèbies i contradictòries.
Finalment Victor Pallejà, va fer un anàlisi històric de la situació a la regió i el suport dels paisos occidentals amb les dictadures imperants fins l’actualitat. Pallejà creu que el cas de Tunísia va ser el desencadenant però que en canvi el país determinant per provocar la transformació de la regió va ser la caiguda d’Egipte.
