Miguel Fernàndez va fer aquestes declaracions en la presentació del llibre “Fabricar l’immigrant”, que va tenir lloc ahir a la Llibreria 22.
Miguel Fernàndez va fer aquestes declaracions en la presentació del llibre “Fabricar l’immigrant”, que va tenir lloc ahir a la Llibreria 22.L’acte que fou organitzat per la Fundació SER.GI va convidar el coordinador del llibre “Fabricar l’immigrant” de l’entitat Altres Andalusos per a què exposes la seva visió crítica de la qüestió nacional.
Per Fernández tant perjudicial és l’assimilacionisme que ha practicat CiU, pretenent que els immigrants es dissolguin en la cultura catalana, com el multiculturalisme que practica el PSC, ja que permet la perpetuació de les diferències de base cultural. A més, davant la impossibilitat de dur a terme una autèntica integració, ja que permanentment es remarquen les diferències, sovint es provoca una reacció de signe contrari, i es reforcen sentiments de pertinença a la cultura d’origen que fins al moment no havien existit.
El coordinador del llibre creu que insistir en les diferències culturals projecta estereotips, com per exemple que a tots els catalans d’origen andalús els agrada el folklore que es fa a la Feria d’Abril. Fernández es va mostrar molt crític amb les ajudes, i per tant la utilització interessada, que els diferents governs catalans concedeixen a la Feria que s’organitza a Barcelona.
El llibre, que segons Fernández també s’hagués pogut titular “El nou Lerrouxisme”, se centra en el període de 1977 a 2007 i ressegueix els diferents discursos que han insistit a fabricar un immigrant que no només els doni rèdits electorals sinó que a més sigui un instrument per materialitzar la idea que uns i altres proposen del que és Catalunya i quina ha de ser la seva relació amb l’Estat espanyol.
El llibre s’ha realitzat amb la col·laboració de més de deu professionals, entre altres, historiadors, sociòlogues, antropòlegs o filòlogues. S’han realitzat entrevistes a destacats dirigents polítics del moment (Jordi Pujol, Josep Maria Sala o Raimon Obiols, entre d’altres) i s’ha portat a terme una recerca documental de gran vàlua i que posa, certament, sobre la taula dels actuals responsables polítics de Catalunya gran part dels errors i dels èxits, de les estratègies encertades o fallides i, sobretot, de les contradiccions palmàries entre la concepció primordialista de la nació i la tossuda i indòcil realitat catalana. Més de dos anys de treball han donat aquest fruit en forma de llibre que es pot considerar la culminació de l’ideari polític d’Altres Andalusos. Aquí s’estableixen els seus postulats i la perspectiva històrica que ja s’apuntava al 2004, quan aquesta entitat (una agrupació de catalans preocupats per la manera amb la qual s’obtenien rèdits econòmics i polítics de la seva ascendència andalusa) va entrar a debatre sobre la qüestió nacional de Catalunya.
