Es va projectar la pel·lícula El tren de la memoria, un documental signat per Marta Arribas i Ana Pérez, divendres passat al Museu del Cinema de Girona.
El fil argumental del film parla dels dos milions d’espanyols que van haver d’emigrar al nord d’Europa durant els anys seixanta, tot buscant un benestar que l’Espanya del desarollismo encara no oferia.
La pel·lícula es pot trobar a la Biblioteca pública de Girona i a la Salvador Allende
Després de la projecció del film, Juan Chacón, que apareix al documental, i Lydia Paredes, treballadora de la Fundació SER.GI i filla d’una família que va emigrar, van explicar les seves experiències personals i van obrir el debat.
Chacón va afirmar que veu molts paral·lelismes entre la situació que ells van haver de patir i la que es troben els immigrants que han arribat els darrers anys a casa nostra. Va explicar que en arribar a Alemanya es van trobar un país poc acollidor, i que van patir unes condicions de vida molt precàries, fet que va provocar que molts d’ells emmalaltissin. A més la integració els va ser molt difícil pel problema de la llengua i perquè tenien poques possibilitats de compartir espais amb els alemanys. A més com que havien marxat per motius econòmics, bona part del que guanyaven servia per fer remeses de diners cap a Espanya, que va tenir en ells la principal font de divises estrangeres. Als anys 70, amb la crisi del petroli i l’augment de l’atur, van patir el racisme en la pròpia pell i els van acusar de prendre llocs de treball als alemanys.
Ara demanen un cert reconeixement de la seva aportació a la transició que va fer el país, i no només des del punt de vista econòmic, sinó que també des del polític. Molts d’ells van descobrir les llibertats polítiques de que gaudia Europa, i van fer nombroses accions de protesta contra el règim dictatorial espanyols.
El documental
Espanya. Anys seixanta. Dos milions de persones marxen empeses per la necessitat. El seu destí és Alemanya, França, Suïssa o els Països Baixos. La meitat són clandestins i viatgen sense contractes de treball. El vuitanta per cent són analfabets. Davant d’ells s’aixeca el mur de l’idioma i dels costums diferents.
Espanya. Avui. Altres necessitats truquen a la porta d’un país pròsper. Gairebé ningú recorda la primera història. La Josefina sí. Ella recorda el seu viatge amb el tren de la memòria, cap a Nuremberg. El tren de la memoria retrata l’èxode de dos milions d’espanyols que van buscar la prosperitat a Europa als anys seixanta. Se n’anaven per uns mesos, però alguns es van quedar trenta anys. El documental pretén cobrir una llacuna de la història recent i saldar un deute amb els protagonistes d’uns temps difícils, dels quals tot just ara sabem alguna cosa més enllà de la història oficial i d’alguns tòpics.
