L’entitat ha atès a 17.992 persones, impulsat 33 projectes socials repartits en 52 poblacions de les comarques gironines, i ha fet seguiment de 795 habitatges que acullen persones i famílies en risc d’exclusió.
L’acció i intervenció social, repartida en les àrees d’educació, ciutadania i habitatge, s’ha consolidat i augmentat respecte a l’any anterior amb 10 projectes nous, amb un major volum d’activitat econòmica i en nombre de persones vinculades a l’equip de la Fundació.
L’entitat segueix constatant que la crisi social i econòmica que patim des del 2008 no és una conjuntura excepcional sinó una situació estructural amb el risc de ser normalitzada, i que afecta de ple a les persones en situació de vulnerabilitat.
La guerra a Ucraïna, més enllà dels desplaçaments al nostre territori de moltes famílies i l’atenció que se’ls ha prestat, també ha generat més dificultats econòmiques a les famílies en risc d’exclusió, per la pujada de preus dels subministraments (gas, llum i gasolina), l’alimentació, per l’encariment del transport, i l’augment de les quotes de les hipoteques i en conseqüència dels lloguers.
Hi ha dos temes que a més preocupen especialment a la Fundació SERGI aquest 2022. Per una banda, el fet de restringir l’accés al padró amb raons que menystenen les normatives estatals o inclús els drets humans. Fent que moltes persones no comptin com a ciutadans, essent una pràctica racista que limita l’accés a drets humans bàsics. I per altra banda, la priorització de la relació de les persones amb l’administració per mitjans telemàtics, abans que fer-ho de forma presencial, tant si es tenen els coneixements i les vies per fer-ho com si no es tenen (gent gran, analfabets digitals, bretxa digital…).
També s’ha participat en el primer any del programa pilot de les Comunalitats Urbanes del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, essent entitat impulsora a la Comunalitat del Güell, una de les 22 comunalitats creades a Catalunya.
Algunes dades clau d’aquest 2022:
- 33 projectes socials (+6,4%)
- 17.992 persones ateses (+48%)
- 51 poblacions d’intervenció (+15,5%)
- 795 habitatges a preu assequible (+79,4%)
- 93 persones vinculades al Patronat i Equip tècnic (+19,2%)
- 2,2 milions d’€ en volum d’activitats (+10%)
- 10 articles d’opinió i renovació de la imatge corporativa
Àrees de la Fundació
CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ
EIXOS D’INTERVENCIÓ:
- Acollida i inclusió: 54%
- Dinamització, diversitat i convivència: 5%
- Sensibilització: 31%
- Gestió alternativa de conflictes: 6%
- Lluita contra violència, racisme i desigualtat: 4%
CONSTATACIONS
Els projectes i accions d’acollida són un molt bon moment per detectar mancances dels col·lectius i noves problemàtiques que van sorgint.
Amb el conflicte d’Ucraïna s’ha hagut de continuar oferint acollida sense una estructura per sostenir aquesta afluència tan gran en tan poc temps. Una vegada més, hem adaptat el nostre dia a dia a assumir aquesta responsabilitat tècnico-laboral, i alhora moral, per donar resposta a l’arribada important de persones refugiades (2.151 persones, entre Lloret de Mar i Castell-Platja d’Aro).
Hem vist necessari augmentar en els nostres projectes la perspectiva intercultural i antiracista, posant especial atenció en què es reconegui, en les intervencions, atencions i actuacions, la discriminació resultant d’estigmatitzar processos migratoris, diversitats culturals i fenotips.
Calen més recursos i formació per donar recolzament i sortida a dones que passen per situacions de violència masclista.
Cal endinsar-se en la mirada de gènere des de la perspectiva interseccional. S’ha de treballar en xarxa i a diferents nivells perquè es reconeguin els drets de les persones que fan treball de cures i de la llar. És un col·lectiu molt castigat i amb els drets molt vulnerats.
EDUCACIÓ
EIXOS D’INTERVENCIÓ:
- Suport als centres educatius: 15%
- Acompanyament en processos: 85%
CONSTATACIONS
Continuem atenent persones joves “desesperançades”, mancades d’opcions formatives i laborals, sense referents positius ni expectatives. També continua la tendència d’arribada de persones sense documentació, la qual cosa els impedeix accedir a formacions professionals gratuïtes.
A comarques gironines, a més, s’ha reduït considerablement l’oferta formativa professionalitzadora per a persones joves sense graduat o bé amb l’ESO però sense els estudis postobligatoris finalitzats. Hem atès, a diferència d’altres anys, més joves amb el graduat d’ESO donat que també necessiten acompanyament.
Per aconseguir el retorn al sistema educatiu o l’accés a formacions professionalitzadores, cal un treball d’acompanyament en processos, holístic, de qualitat i perdurable en el temps. Es tracta de feina poc quantificable i visible, però que dona molts i bons resultats.
Tant important és treballar l’autoconcepte i l’autoestima d’infants, joves i les seves famílies, com el fet de trencar amb discursos negatius, de fracàs i estereotipats d’altres agents educatius envers elles.
La igualtat de gènere i diversitat LGTBIQ+, la salut mental, sobretot d’adolescents i joves, son temàtiques que caldrà abordar amb més intensitat i fa palesa la necessitat de donar suport emocional terapèutic.
HABITATGE
EIXOS D’INTERVENCIÓ:
- Assessorament i acompanyament de famílies en exclusió residencial: 45%
- Mobilització d’habitatge buit per destinar a lloguer social i assequible: 15%
- Gestió d’habitatge social: 35%
- Suport tècnic a ajuntaments: 5%
CONSTATACIONS
Les rendes de lloguer han crescut a un ritme molt superior al que ho fan els salaris, fent augmentar l’esforç econòmic que han de fer les famílies per conservar el seu habitatge o provocant, com a conseqüència, un creixement de persones en situació d’exclusió residencial. També constatem l’augment dels “desnonaments invisibles”, persones que han de marxar de les seves llars per no poder assumir els augments dels preus de lloguer o de les hipoteques. A més, l’estoc d’habitatges del mercat de lloguer s’ha reduït considerablement en els últims 4 anys. Això provoca un decalatge important entre oferta i demanda i un terreny abonat per l’especulació i els abusos immobiliaris.
Estem veient com el mercat actual del lloguer genera vulnerabilitat i efectes negatius sobre la salut, degut a la inseguretat residencial per la incertesa sobre l’assequibilitat de la renda a pagar (el que s’anomena “estrès financer”). Davant aquesta realitat, les ocupacions sense títol habilitant continuen i seguiran aquesta tendència mentre no s’abordi de forma decidida la problemàtica de l’exclusió residencial de persones que no poden accedir a un pis pels mitjans convencionals.
Fa anys que venim denunciant que no es disposa d’un parc d’habitatges de lloguer social i assequible suficient. S’estan prioritzant les urgències, a través de les Mesa d’Emergències, però tampoc s’arriba a donar abast i les llistes d’espera continuen augmentant. Caldria fer polítiques valentes i capgirar la situació, augmentant d’entrada la dotació pressupostària dedicada a l’habitatge social i assequible.
Una altra situació encara més complexa pateixen les persones en situació administrativa irregular que fins i tot tenen vetat, entre d’altres recursos, l’accés a la Mesa d’Emergències. També cal esmentar com cada vegada hi ha més racisme immobiliari. Les pròpies API admeten que és una realitat i que utilitzen aquesta pràctica, segons diuen, per imposició dels propietaris dels habitatges que administren.
Més informació i memòries detallades a:
