La Fundació SER.GI, com a membres de la Taula de Ciutadania i Immigració, ens hem adherit al manifest que s’ha impulsat en contra de la darrera sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’Acollida.
Manifest “Defensem el català com a llengua comuna a les polítiques d’acollida i integració”
Davant la darrera sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d’Acollida, manifestem:
- Que volem que les persones immigrades tinguin els mateixos drets i deures que el conjunt de la ciutadania. I les mateixes oportunitats, també.
- Que a Catalunya la mobilitat social depèn del coneixement de les dues llengües. De la mobilitat social, en peu d’igualtat de la immigració, en depèn la cohesió social del futur.
Desconèixer el català comporta que tinguis menys oportunitats laborals, i que aquesta estratificació laboral en funció de la llengua o llengües pot fer que siguem una societat fraccionada i desigual - Que està científicament comprovat que, si es comença per l’aprenentatge del català, les persones immigrades acaben sabent català i castellà. Al revés, no. Celebrem que el Tribunal Constitucional no qüestioni que l’aprenentatge de les dues llengües oficials hagi de començar pel català.
- Que l’ús social del català és un dret de ciutadania que encara està fortament minoritzat en molts àmbits i que per això s’ha de promoure més el seu ensenyament.
- Que ser considerat català, sense deixar de sentir la identitat d’origen, és la clau de l’èxit del model català de convivència: som el país que més immigració ha rebut al sXXI a Europa i tenim un bon nivell de convivència en termes comparats. El català és una peça clau en “el foment del sentiment de pertinença i en el lligam emocional amb la societat catalana.
- Que la llengua catalana sigui un element central en la nostra identitat és molt cohesionador: les llengües es poden adquirir, els llinatges no. Com més llengües s’aprenen, més de noves se’n poden adquirir.
- Ens sorprèn que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la Llei d’Acollida, que estableix un model d’accés universal, públic i gratuït a l’aprenentatge de llengües, mentre no diu res del model d’accés a la nacionalitat on l’aprenentatge de llengües es fa de forma privada, pagant i, per tant és clarament discriminador.
- Que som una societat amb 300 llengües i n’estem orgullosos, les volem totes. Però volem el català com una de comuna, perquè si el català no és llengua comuna a Catalunya no ho serà enlloc. Perquè la llengua comuna uneix els ciutadans i fa possible la interacció entre tots ells. I conèixer el castellà també és important, positiu i necessari per a la igualtat d’oportunitats.
- Que seguim i seguirem compromesos en la constitució d’una societat diversa i cohesionada on ningú no sigui discriminat per raó d’origen, llengua o cultura i on tothom sigui respectat en la seva diversitat i sigui ciutadà actiu d’un sol poble.
