El proper dia 15 de maig, a l’escola Bárkeno de Barcelona, tindrà lloc un homenatge pòstum a n’Antoni Julià, educador social que va liderar l’impuls de l’educació social a Catalunya i a la resta de l’Estat a partir dels anys 60.
L’acte prendrà forma d’una trobada entre familiars, amics i companys de professió, amb l’objectiu d’agrair-li la seva amistat, companyia i de reconèixer-li valuoses aportacions. En l’àmbit professional, les reflexions de i des de la pràctica educativa, l’estructuració del col·lectiu professional i la formació dels educadors especialitzats i socials van ser estratègies clau en les quals va tenir un paper molt rellevant i referent; les seves aportacions permeteren un avenç significatiu en la figura de l’educador social a casa nostra i a nivell internacional.
En Toni Julià va ser la primera persona a Catalunya que obtingué un títol formatiu com a educador especialitzat, ja a l’any 1967, títol que aconseguí després dels estudis realitzats a Tolouse. De l’estada a França, recollí dues línies teòriques i argumentatives que marcaren el seu desenvolupament: el que més tard anomenà “paradigma del vincle” en el marc de la psicologia dinàmica de base lacaniana i el marxisme com a element interpretatiu i propositiu de transformació social.
Ja de tornada uns anys més tard, constituí el primer Centre de Formació d’Educadors Especialitzats a Barcelona i liderà el procés que va portar al desmantellament dels asils i la creació dels col·lectius infantils. Des de llavors, va continuar desenvolupant diverses escoles de formació; va formar part de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fins al 2008; va ser vicepresident de l’Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI) i director de la seva Oficina Europea; va dirigir la secretaria científica del I Congrés Estatal de l’Educador Social a Múrcia (1995); va presidir el XV Congrés Mundial de l’Educador Social de l’AIEJI a Barcelona el 2001, i va ser supervisor de diversos equips socioeducatius.
El seu compromís amb les persones que atenen els educadors socials i el coneixement del que implica portar a terme projectes socioeducatius, va fer que tingués algunes idees molt clares:
– que la psicologia dinàmica i el vincle són paradigmes molt escaients a l’hora d’actuar i d’intervenir;
– que la praxi de l’educació social té com a elements dialèctics la teoria i la pràctica quotidiana;
– que hi havia un esquema bàsic a l’hora d’analitzar les situacions en què es troba l’educador social i que l’ajuden a desenvolupar la seva feina: la triangulació;
– que hi havia dues funcions principals a l’hora d’educar que cal desenvolupar alhora: la funció acollidora i la funció limitadora;
– que l’educador social té un desgast emocional important en el dia a dia, que cal treballar per no generar situacions insostenibles;
– que cal aclarir quines funcions li pertoquen per a un treball pluridisciplinari i socioeducatiu de qualitat (va donar molta importància a la definició de funcions, la rigorositat i el detall);
– que cal donar confiança als educadors socials a l’hora d’analitzar les situacions, de programar i d’actuar;
– que cal centrar la feina en els infants i les persones ateses;
– que tenia una animadversió als qui utilitzen l’educació social exclusivament en benefici propi o d’uns pocs.
***
Quan: Dissabte, 15 de maig de 2010. A partir de les 11h
On: Escola Municipal Bàrkeno. Cisell, 15. 08038 Barcelona.
Contacte: queenshadeixateltoni@ceesc.cat o 93 452 10 08 (seu del CEESC a Barcelona).